Jaume Carbonero: la política del totxo i el formigó

Polítics al servei de constructors i promotors

Per Miquel López Crespí, escriptor

A mesura que van passant les setmanes la gent constata l’essència exacta de la buida xerrameca del conseller d’Habitatge Jaume Carbonero. En el seu moment, quan el GOB s'oposà a la irracionalitat de Carbonero de voler construir en sòl rústic, ja es deia que la demagògia quant a fer habitatges per als sectors menys afavorits tan sols era una excusa per a afavorir constructors i promotors. El conseller d’Habitatge, el mateix que tengué tanta responsabilitat en la derrota del primer Pacte de Progrés a conseqüència dels seus greus errors en el cas del cessament de l’eficient funcionària Margalida Lliteras -- cessament que comportà la pèrdua de prop de quatre-cents vots progressistes a Eivissa--, ens ha volgut fer creure que la "dinamització en la construcció" que proposava era en benefici dels més pobres de la societat. Era una mentida, com hem pogut comprovar. En el comunicat del GOB "Mallorca, un toc d’alerta" l’organització ecologista diu, denunciant l’exagerat creixement de la construcció a les Illes, que aquest boom de creixement "no responia a les necessitats reals d’habitatge a Mallorca sinó que es tractava d’un creixement vinculat a operacions immobiliàries i especulatives". El GOB es demana igualment què s’ha esdevengut amb el compromís del president Antich, quan al seu discurs d’investidura va fer pública la intenció de no consumir "ni un pam més de territori".
La buida xerrameca del conseller d’Habitatge era tan sols la cortina de fum per provar d’amagar les autèntiques intencions del Govern. No és que volguem justificar Jaume Carbonero, ni molt manco! D’ençà els desastres en el primer Pacte de Progrés, continuats i ampliats en el pacte de governabilitat, ha fet perdre tants de vots a les forces progressistes que l´únic que podem fer és demanar al president Antich la seva substitució per algú més preparat, algú que no malbarati els esforços que fem contínuament els sectors progressistes de la nostra societat per consolidar una alternativa a la dreta depredadora. Però en honor de la veritat s’ha de dir que Carbonero el que ha fet és aportar la seva capacitat d’emboirar la realitat per donar suport a les intencions del Govern. Intencions que, com veiem cada dia, no són altres que provar de pal·liar l’actual estancament en el sector de la construcció mitjançant una demanda artificiosa. El document del GOB "Mallorca, un toc d’alerta" ho deixa ben aclarit quan afirma que "amb l’excusa de solucionar la problemàtica de l’accés a l’habitatge i sota la pressió del sector immobiliari i de la construcció –que han posat el crit al cel en veure’s a venir una disminució, per altra banda, més que raonable i lògica després del creixement desmesurat del que havien gaudit en els darrers anys de la seva activitat i els seus guanys- el Govern aprovava la Llei Carbonero".
Sobren les paraules. El comunicat del GOB ho diu tot i deixa en evidència el conseller d’Habitatge i la seva burda demagògia.
Però, com hem dit al començament de l’article, és ara quan es constata en tota la seva cruesa el sentit de les absurdes mesures proposades per Jaume Carbonero. Manacor, un municipi ja prou saturat per la construcció i l’especulació, sembla que es convertirà en un "exemple" de l’efectivitat constructiva que porta endavant el conseller d’Habitatge. La premsa informa com les constructores de Manacor, tot el sector lligat al totxo i al formigó, han respirats alleugerides en comprovar la "bona voluntat" de Carbonero quant a ajudar els promotors que vulguin tirar endavant el pla de construir cinc-cents habitatges de protecció oficial. Ja no hi ha cap periodista, cap col·laborador de premsa, ràdio i televisió que no sàpiga que els plans de Carbonero tenen per funció donar suport al sector del totxo.
El Govern no ha escoltat la veu del GOB quant a altres possibilitats d’anar solucionat el problema de l’habitatge. I no ha escoltat el GOB, ni el Bloc, ni els sectors interessats en la preservació de recursos i territori perquè precisament les mesures de Carbonero fetes "sota la pressió del sector immobiliari i de la construcció" anaven solament en la línia de preservar l’actual model irracional de desenvolupisme salvatge. Aquesta és la crua realitat.
Mitjançant la feina de Jaume Carbonero, el Govern s’ha posat al servei de constructors i promotors. El conseller d’Habitatge ha afirmat que, per facilitar la tasca als constructors que vulguin aixecar els cinc mil habitatges –cinc-cents a Manacor!- s’acceleraran els processos administratius que "seran més ràpids que l’habitual", insistí Carbonero. En definitiva, com diu molt encertadament el GOB, la política desenvolupista defensada pel conseller significa "la construcció de 10.000 habitatges més en 5 anys, la meitat d’ells a preu taxat, l’altra meitat a preu lliure, classificant com a urbanitzables, terrenys que actualment són rústics, a proposta de promotors o de propietaris de terrenys; i permetent un increment de l’edificabilitat de sòls urbans i urbanitzables ja existents, els quals podran tenir un increment de densitat". No era això, companys; no era això!

http://mallorcaweb.net/lopezcrespi/index.htm Web de l´escriptor Miquel López Crespí

http://www.nodo50.org/ixent/lopezcrespi.html Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

http://www.nodo50.org/ixent/escriptor.htm
Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)