El dogmatisme i el sectarisme a les Illes: els atacs
a la memòria històrica (I)
Per Miquel López Crespí, escriptor
Evidentment, per a la gent que estiguérem acostumats,
d'ençà els anys seixanta, a lluitar contra el feixisme, contra la
dictadura burgesa en la versió dura franquista, no ens vénen de nou
ni ens sorprenen les altres formes de feixisme, les més "modernes",
com poden ser les campanyes rebentistes, les agressions físiques que
hem patit en carn pròpia per part de l'estalinisme i neoestalinisme
illencs.
Una
denúncia ben concreta del que diem la várem publicar en la revista
independentista L'Estel
de dia u de febrer de 2002. Aleshores, amb reproducció de l'informe
dels metges d'urgència de l'Hospital de Son Dureta que certifica
l'agressió que vaig patir per part d'algun dels "incontrolats"
de la campanya (campanya en la qual, a part d'aquesta brutal agressió
física denunciada a la policia, hi hagué abundor de pamflets,
calúmnies i tota mena de difamacions en contra meva). Aleshores vaig
escriure i publicar: "A les tretze hores i deu minuts del dia
vint-i-set d'octubre de 1994, qui signa aquest article va haver de
ser ingressat en la secció de traumatologia de l'Hospital de Son
Dureta. Segons consta en l'informe oficial del Servei d'Urgències
(apartat 'Anamnesi i exploració'), el pacient (Miquel López Crespí)
ha estat intervingut després de patir: 'Puñetazo en región
cervical tras ser agredido'. I un poc més avall concreta: 'Conmoción
cervical'. Una mica més avall es recomana un tractament (amb els
corresponents medicaments) en vista a la meva recuperació.
Sortosament vuit dies després ja estava novament enmig del carrer,
escrivint com de costum. Havia estat una agressió física directa
per part dels sectors més rancis i dogmàtics de l'estalinisme
illenc, sulfurats a conseqüència de la publicació d'una petita
part de les meves memòries. Tot havia començat una mica abans. Quan
per l'estiu-hivern de l'any 93 seleccionava alguns curts capítols
d'aquestes memòries -a petició del meu bon amic Lleonard Muntaner-
incloent-hi un que portava per títol 'Artistes i escriptors contra
la dictadura' (pàgs 30-36 de L'Antifranquisme
a Mallorca (1950-1970),
El Tall Editorial, núm. 18), mai no m'hauria pensat que s'armàs tal
enrenou (i menys encara que m'agredissin físicament anant
tranquillament
pel carrer!). Potser imaginava que algun sector de la dreta més
cavernària arrufaria el nas. Però no hauria suposat mai que els
atacs venguessin de la pretesa esquerra; principalment, dels sectors
procedents de l'estalinisme, que en els darrers anys de la dictadura
s'especialitzaren en els pactes amb els hereus del franquisme.
'El primer pamflet contra les memòries d'un senzill
antifranquista mallorquí (qui signa aquest article) va ser obra dels
màxims responsables d'una ben concreta política antipopular (els
famosos Pactes de la Moncloa, per exemple). Aquesta inicial brutor
contra els militants de l'esquerra revolucionària illenca anava
signat per Gabriel Sevilla, Albert Saoner, Bernat Riutord, Ignasi
Ribas, Gustavo Catalán, José M. Carbonero, Jaime Carbonero, Antoni
M. Thomàs i Salvador Bastida. Aquest pamflet calumniós contra
l'esquerra va ser publicat a un diari de Ciutat el 28 d'abril del
1994. Més endavant, per si no bastassin els atacs, encara s'hi afegí
un estudiós despistat. Un jovençà que no va viure aquells anys de
lluita contra el feixisme i que ara, parlant amb quatre dirigents
estalinistes i consultant una mica de paperassa (documentació quasi
sempre d'una mateixa ideologia: en aquest cas carrillista) es va
pensar saber-ho tot; estudiós que, pensant que fa història
'objectiva', el que basteix realment amb els seus escrits és pura i
simple apologia d'un partit (en aquest cas del PCE). Els indigeribles
articles (?) plens d'inexactituds, falsedats i errors que es
publicaren l'any 1994 ens ajudaren a copsar la ràbia visceral
d'aquest grapat de dogmàtics quan llegeixen alguna interpretació de
fets recents de la nostra història que no coincideix amb les seves
apreciacions sectàries".
Però la brutalitat dels estalinistes i
neoestalinistes arribava a límits inconcebibles. La mentida, la
calúmnia i la falsificació són la seva norma general d'actuació.
Tenim tot el dossier a disposició del lector que vulgui aprofundir
en la tenebrosa història de la persecució de la dissidència
política mallorquina postransició, quan els oportunistes, ja
endollats i ben pagats pel sistema, es dedicaven, no tenien altres
feines! a perseguir i demonitzar l'esquerra revolucionària de les
Illes i els escriptors nacionalistes i d'esquerres.
Però tornem a la campanya per a fer-me callar, per a
atemorir-me de manera que deixàs d'escriure les meves memòries de
l'antifeixisme illenc en què deixava constància escrita d'una
versió diferent de la del PCE. Per tal de fer-me més mal que amb
els pamflets que havien publicat a dojo encara volgueren complicar-me
la vida amb compareixences pels jutjats, ja que, en un acte de brutal
sevícia i de manca d'ètica, l'estalinista Sotero Ortiz, l'agressor,
va tenir la barra de declarar davant la policia... que era jo qui
l'havia agredit amb els meus insults! Aleshores, aconselleat pel meu
advocat, vaig presentar declaració davant la policia de Palma a fi
de fer tot el possible per a no caure en algun dels múltiples
paranys que els excarrillistes i dirigents del neoestalisme illenc em
posaven un dia rere l'altre.
La
meva declaració, signada davant la policia municipal de Ciutat dia
trenta de novembre de 1994, deia: "Comparece ante el instructor
y Secretario de la presente D. Miguel López Cresí, titular del
D.N.I. número 41.373.944, nacido en La Puebla, provincia de
Baleares, el día 30 de diciembre de 1946, hijo de Paulino y de
Francisca, domiciliado en Palma de Mallorca, calle Antonio Marqués
Marqués, n1
20, 41-10
y con teléfono número 20-88-90, y MANIFTESTA:
'Que
el pasado día 27 de octubre de 1994 fue víctima de una agresión
con resultado de lesiones protagonizada por un antiguo amigo suyo
llamado Sotero Ortiz leal, titular del DNI número 6-944-024, natural
de Campo de Criptana (Ciudad Real), nacido el día 13 de enero de
1934, hijo de Sotero y de Isabel, con domicilio en Palma, calle
Herrería, n1
47, entresuelo y titular del teléfono número 73-25-96.
'Los hechos acaecieron a eso de las 11:00 horas del día
señalado. El compareciente pasó junto al Bar Bosch, ubicado en la
Pza. Juan Carlos I y una vez allí se encontró con el denunciado y
dos amigos que esaban sentados en una mesa de la terraza.
'Como fuese que el denunciado había remitido una carta
al Director del dario denominado ULTIMA HORA (carta publicada en la
edición del pasado día 16 de abril de 1994 en dicho rotativo), y en
dicha carta se vertían (a juicio del denunciante) injurias en contra
del compareciente, éste le recriminó al tal Sotero la publicación
de dicha carta en los siguientes tétminos: 'Sotero, te has pasado'.
'Acto seguido, el compareciente se marchó del lugar en
dirección a la calle Riera y a unos cincuenta metros de la cafetería
Bosch (ya en la calle Unió), el tal Sotero se acercó por la espalda
al deponente y le propinó un fuerte puñetazo en la zona cervical.
Seguidamente, el agresor abandonó el lugar y el compareciente, en
atención a la antigua amistad que les unía, optó por no denunciar
los hechos, a pesar de que fue asistido en primera instancia por el
médico de guardia de la Casa de Socorro Municipal de Palma y
posteriormente, bajo recomendación de éste, fue asistido por el
médico de Uregencias del Hospital de Son Dureta, el cual puso bajo
tratamiento al agredido por espacio de una semana. Se adjunta
fotocopia del parte médico de la casa de Socorro como parte de
Urgencias de Son Dureta.
'Pensando en que el episodio relatado habría caído en
el olvido, dejó pasar el tiempo y el malestar creado por el
desagradable encuentro con el tal Sotero, hasta que ayer recibió una
notificación del Juzgado de Instrucción número ocho de los de
Palma por la que se le comunicaba que había sido denunciado por el
Sr. Sotero el pasado día 27 de octubre de 1994. Este denunció al
deponente por insultos, cuando de la declaración del abajo firmante
se desprende una versión compkletamente diferente.
'Se adjunta fotocopia de la denuncia interpuesta por el
Juzgado de Instrucción número ocho por el Sr. Sotero en contra del
compareciente.
'La mala fe que a juicio del denunciante ha guiado al
Sr. Sotero, determina al denunciante a interponer la presente
denuncia.
'No teniendo más que manifestar firma la presente en
prueba de conformidad y en presencia del Instructor'".
El
dirigent del POR Arturo Van den Eynde, de seguida que es va
assabentar d'aquesta nova brutor dels seguidors de Líster i els
excarrillistes, sota el títol "Agredido el escritor Miquel
López Crespí: hazañas del estalinismo en Mallorca" va
escriure en el número 829 de La
Aurora de dia
quinze de febrer de 1995: "El escritor mallorquín Miquel López
Crespí fue agredido por la espalda, de día y en plena calle, por el
antiguo secretario general del PCOE de las Baleares, el estalinista
Sotero Ortiz Leal. El agresor acabó pidiendo el perdón del agresor
ante un tribunal.
'Miquel
López Crespí, que tiene una voluminosa y muy premiada obra
literaria, sacudió recientemente la vida política mallorquina con
un libro de reflexiones sobre la oposición antifranquista:
L'Antifranquisme a
Mallorca (El Tall,
Ciutat de Mallorca, 1994).
'El revuelo se armó en la órbita de los antiguos
dirigenets del PC y actuales propulsores de Izquierda Unida. El libro
de López Crespí se limitaba a reivindicar a la extrema izquierda
revolucionaria en la lucha contra el franquismo y a demostrar que
muchos de los que ahora viven de las rentas de aquella dura etapa,
tampoco cargaron entonces con el peso de la lucha y en cambio
hicieron mucho daño a la causa de los trabajadores en la época de
la llamada 'transición'.
'El
díscipulo del general estalinista Enrique Líster, Sotero Ortiz
Leal, se dintinguió por una carta abierta a López Crespí en el
diario de Mallorca Última
Hora, donde repetía
las más desacreditadas calumnias y provocaciones típicas de los
adoradores de la burocracia estalinista del Kremlin.
'Decía
por ejemplo: 'Cuando Pep Vilches te comentó que los citados
trotsquistas y otros muchos que se hacían pasar por 'esquerranos'
era aliados de Franco, estaba en lo cierto. (...) Pero el autor de
estas perlas -perlas de 'acero de tgemple estaliano, (más
faltaría!- decidió, según lo aprendido en la siniestra escuela de
Enrique Líster, 'pasar a la acción': en octubre pasado atacó y
golpeó en la nuca, contusionándolo, a López Crespí.
'Y, cuando éste había pensado olvidar por mezquina
tal 'hazaña' política del estalinismo mallorquín, recibió una
citación del mismo Sotero Ortiz Leal para un juicio 'por insultos'.
'Ante
la escalada de provocaciones, el autor de L'Antifranquisme
a Mallorca se
decidió a llevar la agresión a los tribunales, y con testigos. La
causa se vió el 30 de enero. Estaban presentes para testificar a
favor de López Crespí, Antonio Serra y Antonia Vicens, el dirigente
sindical de Revolta Guillem Ramis, el sindicalista de CC.OO. Domingo
Morales; en fin, no faltaban en la sala luchadores conocidos de la
izquierda balear. La
Aurora no tuvo
tiempo de hacer presente, como hubiésemos querido, su solidaridad
frente a la provocación estalinista.
'Temeroso de pagar con una indemnización pecunaria su
celo estalinista, el antiguo secretario general del PCOE pidió
humildemente perdón al agredido. López Crespí se lo concedió.
Pero concluiremos esta crónica de una hazaña residual del
estalinismo, diciendo que el agredido se comportó de acuerdo con los
principios de la democracia obrera al perdonar una sentencia de
indemnización a un adversario político, pero que, como el propio
agredido dice, nunca se vió ni nunca podrá esperarse la misma
actitud por parte de los estalinistas".