Jaume Carbonero i la destrucció de recursos i territori (ara vol urbanitzar Son Bordoi)

Jaume Carbonero i la destrucció de recursos i territori (ara vol urbanitzar Son Bordoi)

La societat civil de les Illes contra els desastres del consell d’Habitatge Jaume Carbonero


L'AJM demana la protecció i revaloració de l'àrea rural del barri
Els horts situats a tota la part nord del Molinar són un entorn privilegiat, tant per la seva
ubicació com per ser un dels darrers entorns rurals propers a Ciutat. Formen part de la
fisonomia dels barris del Molinar i el Coll d'en Rebassa i marquen el seu caràcter. Són
moltes les generacions que han crescut properes a aquest paratge. A més, l'estampa rural
també és molt preuada pels turistes.

Actualment, es troben amenaçats per diversos factors:

- Especulació urbanística. No són terrenys rústics sinó de transició.

- Contínua degradació, per causes d’arrel com la nul·la política agrària dels
successius governs de les Illes Balears

- Possible construcció dels tallers del tramvia i nous vials

- Urbanització imminent d’una part d’aquesta àrea, que és son Bordoy.

A més d’un problema afegit a l’hora d’una possible protecció: l’”embull” institucional.
Cort, Consell i Govern tenen responsabilitats sobre el futur.

Així, doncs, des de l’AJM hem elaborat el següent document ‘PER LA PROTECCIÓ
DELS HORTS DEL MOLINAR” on demanam:

1. La protecció total i definitiva de l'àrea rural compresa entre el Portitxol i el Coll d'en
Rebassa, colindant amb l'autovia de Llevant, la carretera de Llucmajor i el carrer de
Guasp (prop del camí Fondo). Això per evitar que s'hi desenvolupin urbanitzacions, noves
carreteres i grans infraestructures com centres comercials, tallers del tramvia, etc.

2. La restauració, protecció i catalogació dels elements arquitectònics (síquies, molins,
sínies, murs de pedra,...) de la zona.

3. La recuperació de terrenys en desús per a què els veïns puguin fer horts urbans.

4. L'adequació, neteja i manteniment dels camins i el Torrent Gros.

5. Aprofitar la ruralitat de la zona per a fer-hi visites culturals, pedagògiques, escolars,
turístiques, etc.

En definitiva, la potenciació d'aquesta àrea per a què guanyi valor i se'n pugui treure un
gran profit.

Demanam això des del convenciment que el Molinar ja no pot créixer més
urbanísticament.

Aquest document té el suport de les següents entitats:

OCB
Unió de Pagesos
ATTAC-Mallorca
Associació d’Amics de la Vall de Coanegra
Assemblea per Mallorca
GOB
GADMA
Espai Anticapitalista de Palma
Amics Arbres
Amics de la Terra
CJIB
Barri-tv

Així mateix, volem sensibilitzar a la població i les institucions de la importància de
preservar aquest espai. Demanarem reunions amb tots els responsables polítics per
explicar la nostra preocupació.
(Blog de l’Assemblea de Joves del Molinar)


Francesc Jaume: “Urbanitzar Son Bordoi es perpetuar el model econòmic del Govern Matas”

per Esquerra Illes Balears-Pitiüses el dilluns, 4 / octubre / 2010 a les 15:00

Esquerra ha manifestat avui la seva oposició al projecte de construir 750 habitatges a Son Bordoi, a la barriada d’El Molinar. Francesc Jaume, president d’Esquerra a Palma, ha manifestat que “urbanitzar Son Bordoi significa perpetuar el model econòmic de l’època Matas. És inconcebible que a una ciutat amb més de 40.000 habitatges en desús un govern progressista entengui que la solució és més totxo”.
Jaume ha assegurat que “l’excusa de que s’hi construiran VPO no és vàlida per destruir Son Bordoi, ja que el projecte només es vol tirar endavant per tapar la manca de feina feta en matèria d’habitatge pel Govern en aquesta legislatura. A més, el projecte té múltiples mancances, ja que es fa a una zona ja col·lapsada com El Molinar, i amb una densitat al límit de la llei, que generarà més manca de serveis i d’aparcament”.
Per la seva banda, Joan Lladó, president d’Esquerra a les Illes Balears ha manifestat que “basar l’economia en el sector de la construcció és pa per avui i fam per demà. És un model que hipoteca el territori i que generarà llocs de feina per a pocs mesos. Entre el 2007 i el 2010 la compra d’habitatges a Mallorca ha caigut un 44%, i tenim vivenda a Mallorca per a 2.100.000 persones, el doble de la població de l’illa. L’Administració s’hauria de centrar en promoure que els habitatges buits i surtin al mercat com a VPO”.
Finalment, Joan Vicenç Lillo, secretari de Política Territorial d’Esquerra a les Illes Balears, ha lamentat que “amb el projecte d’urbanització a Son Bordoi és destruirà una de les darreres zones agrícoles de Palma. L’impacte ambiental és molt important, així com el paisatgístic, ja que els blocs de pisos seran els protagonistes de l’entrada a Palma des de l’autopista de Llevant”.
Esquerra (Facebook)

Amb la fracassada llei l´habitatge, una llei encaminada a fer malbé el sòl rústic i que ha hagut de ser retirada pel mateix Govern, les quotes de despropòsits de Jaume Carbonero han arribat al súmmum. Com és possible que un conseller d’un govern on hi ha forces de progrés vulgui avançar en la depredació de recursos i territori? O no és conscient que l´illa és al límit del seu incontrolat creixement, que no es pot continuar amb la depredació de recursos i territori? Els sectors d´esquerra que donam un actiu suport crític al president Antich en demanam sobre la irracionalitat d'enlairar polítics que poden arribar a ser més destructius que el PP mateix. Jaume Carbonero... no se sent avergonyit quan han de ser l´UM i Nadal, el PP i Rosa Estaràs els que públicament hagin de frenar les seves ànsies de construir en sòl rústic? No és una vergonya que el mateix PSOE, el PP, el Bloc, UM i Eivissa pel Canvi hagin hagut de consensuar una nova normativa que aturàs els deliris constructors del conseller? (Miquel López Crespí)

La destrucció de Mallorca: Jaume Carbonero dimissió!

Per Miquel López Crespí, escriptor

Novament els errors del conseller d´Habitatge Jaume Carbonero han posat i posen en perill l’actual experiència de govern de centreesquerra i ha deixat en ridícul l’executiu en haver de retirar la desastrosa llei d´habitatge que havia presentat. Els desastres que ha causat la proposta del conseller han causat problemes summament greus al Govern. El desgast produït pel debat sobre la llei Carbonero per a totes les forces governants és de tal envergadura que en qualsevol altre país europeu el conseller ja hauria estat cessat o, si fos conscient del que ha fet, ell mateix hauria presentat la dimissió.

Recordem que els problemes que sempre ha portat Jaume Carbonero a les forces progressistes de les Illes no són solament els actuals, els que ara surten als diaris. L´actitut prepotent d´aquest personatge ja va contribuir a enfonsar l´anterior Pacte de Progrés. La gent recorda encara els fets de l´any 2001 quan Carbonero va fer dimitir de forma inexplicable l´eficient funcionària de l´Institut Balear de l´Habitatge d´Eivissa (IBAVI), Margalida Lliteras. Nombrosos polítics progressistes, membres del mateix govern, advertiren al president Antich que aquest nou desastre de Carbonero podria causar la pèrdua de prop de quatre-cents vots a les forces nacionalistes i d´esquerra. I, a Eivissa, com tothom sap, un centenar de vots són decisius per a obtenir el diputat que pot foragitar el PP de les institucions. Jaume Carbonero no va valorar el mal que feia a l’esquerra i el nacionalisme progressista i cessà la funcionària que tothom estimava --com ho demostren les manifestacions i els centenars i centenars de signatures que, a l´illa germana, es recolliren contra la decisió de Carbonero--.

Amb la fracassada llei l´habitatge, una llei encaminada a fer malbé el sòl rústic i que ha hagut de ser retirada pel mateix Govern, les quotes de despropòsits de Jaume Carbonero han arribat al súmmum. Com és possible que un conseller d’un govern on hi ha forces de progrés vulgui avançar en la depredació de recursos i territori? O no és conscient que l´illa és al límit del seu incontrolat creixement, que no es pot continuar amb la depredació de recursos i territori? Els sectors d´esquerra que donam un actiu suport crític al president Antich en demanam sobre la irracionalitat d'enlairar polítics que poden arribar a ser més destructius que el PP mateix. Jaume Carbonero... no se sent avergonyit quan han de ser l´UM i Nadal, el PP i Rosa Estaràs els que públicament hagin de frenar les seves ànsies de construir en sòl rústic? No és una vergonya que el mateix PSOE, el PP, el Bloc, UM i Eivissa pel Canvi hagin hagut de consensuar una nova normativa que aturàs els deliris constructors del conseller? El GOB, el Bloc, els ecologistes, tothom amb una mica de seny ja havia advertit per activa i per passiva que el camí que portava Jaume Carbonero quant a destruir més sòl rústic no era correcte.

Amb l´aturada de les propostes de Jaume Carbonero i els desastres que hauria comportat per al territori, els partits han acordat una nova llei en la qual els cinc mil habitatges previstos no es faran en sòl rústic a no ser que abans s’esgoti l’urbà i urbanitzable.

La prepotència de l’actual conseller d´Habitatge no atenia a raons, no escoltava el GOB quan aquesta prestigiosa organització ecologista suggeria la rehabilitació de pisos antics i de no augmentar els creixements previstos a les directrius d’ordenació del territori. El Bloc havia aportat suggerents iniciatives quant a la rehabilitació d´habitatges ja construïts i per impulsar la sortida al mercat de pisos que estan buits.

No cal dir que, vists i comprovats els continuats errors d’una persona que mai no escolta la societat civil, i per a evitar la continuada erosió política que la seva mala gestió produeix als diversos governs progressistes, seria convenient el cessament o la dimissió d'un conseller tan provadament incompetent.


El secretari general de PSM i dirigent del Bloc Gabriel Barceló hagué de dir al nostre patètic personatge [Jaume Carbonero] si “Mallorca era Sicília”. Com diuen els diaris: “El portavoz del Bloc y líder del PSM, Biel Barceló, emplazó ayer a los consellers de Presidencia y de Vivienda, Albert Moragues y Jaume Carbonero, a reflexionar sobre si las amenazas ‘son formas de hacer política y si esto es Mallorca o Sicília”.

Biel Barceló (PSM) amenaçat per Jaume Carbonero

Els desastres de Jaume Carbonero

Per Miquel López Crespí, escriptor

La història més vergonyosa protagonitzada per Jaume Carbonero, el conseller d’Habitatge del Govern, ha tingut lloc molt recentment. Era durant els dies del pacte del PSOE amb Rosa Estaràs i el posterior consens amb UM, Bloc i Eivissa pel Canvi per a retirar la llei que havia proposat el conseller. Com va informar la premsa en el seu moment, el prepotent conseller d’Habitatge, enverinat per haver estat obligat a acceptar les modificacions contra la destrucció de més sòl rústic suggerides per UM, PP, Bloc i altres forces nacionalistes i d’esquerra, amenaçà públicament Biel Barceló cridant, sulfurat al màxim: “¡Tomo nota!; mentre que el conseller de la Presidència, Alberto Moragues, fent costat al polèmic conseller d’Habitatge, intervenia en el mateix sentit exclamant: “Esto tendrá un coste”.

La brega entre els socis del pacte de governabilitat era pública. Diuen que Rosa Estaràs, els representants del PP que eren presents per a consensuar la nova llei d’Habitatge amb Francesc Antich, s’ho miraven, escoltaven els crits i amenaces i no s’ho podien creure. Jaume Carbonero amenaçava el PSM, el Bloc i Biel Barceló sense pensar que eren davant representats qualificats del PP! El corresponsal d’un diari de Palma, en comentar aquest grotesc espectacle protagonitzat per Jaume Carbonero contra els seus socis de govern, escrivia, esverat, en constatar aquests fets tan lamentables per a les forces progressistes i d’esquerra: “El colofón de los tiras y aflojas se produjo ayer por la tarde, minutos antes de que los líderes políticos del Pacto y del PP posaran unidos, lo que obligó a postergar media hora su comparecencia ante los medios. ‘¡Escuchabas los gritos desde la planta baja, se han tirado los trastos a la cabeza!’, comentaba un oyente que estaba en las dependencias del Parlament donde tenía lugar la última reunión del Pacto”.

La vergonya s’havia consumat! Jaume Carbonero cridava i amenaçava els socis de Govern, en aquest cas el Bloc i Biel Barceló... davant el PP! Hi ha res de més patètic, res de més miserable, res de més insolidari amb uns socis lleials i que han fet tot --i més!-- per a trobar solucions a les irracionals propostes destructives de territori presentades per Carbonero?

Posteriorment a les amenaces contra els socis de Govern, amenaces reproduïdes als mitjans de comunicació de les Illes, el secretari general de PSM i dirigent del Bloc Gabriel Barceló hagué de dir al nostre patètic personatge si “Mallorca era Sicília”. Com diuen els diaris: “El portavoz del Bloc y líder del PSM, Biel Barceló, emplazó ayer a los consellers de Presidencia y de Vivienda, Albert Moragues y Jaume Carbonero, a reflexionar sobre si las amenazas ‘son formas de hacer política y si esto es Mallorca o Sicília”.

Evidentment Gabriel Barceló no volgué entrar en més detalls, ja que, com a persona i assenyat dirigent polític, no ha volgut caure en les formes i desqualificacions típiques del conseller.

Però... qui és aquest prepotent i enfurismat personatge? Fa uns anys Jaume Carbonero, fent costat als sectors més reaccionaris del sectarisme i el dogmatisme illenc, sectors propers al ranci carrillisme i afins –Antoni M. Thomàs, Gabriel Sevilla, Alberto Saoner, Bernat Riutort, Ignasi Ribas, Gustavo Catalán, José Mª Carbonero, Salvador Bastida... --, signava pamflets plens de calúmnies i tergiversacions contra aquells que volíem servar la memòria històrica de l´esquerra revolucionària de les Illes.

Ara, anys després d’aquests fets, amb igual prepotència, s’atreveix, com explica la premsa, a proferir amenaces contra els seus lleials socis de govern en no pair que s’hagi hagut de modificat la seva llei destructora del nostre territori. Un conseller que sempre, des de totes les àrees de gestió on ha exercit el poder, ha perjudicat els interessos populars i les forces progressistes. L’afer de comportament sicilià, les amenaces que comentam, no fan més que confirmar tot el que ja sabíem del personatge quant a unes formes d’actuació, de demonització envers aquell que no combrega amb les seves discutibles idees i opinions.