Son Bosc: la destrucció de recursos i territori

La destrucció de les Illes: les obres del golf de Son Bosc comencen ja!
　
Les obres del golf de Son Bosc comencen ja!

La promotora Golf Platja de Muro SA les iniciarà en breu, ja que disposa de totes les llicències. Es tracta d’un projecte complex que consta de moltes fases
Maria Nadal 03/09/2009

Després de deu anys de lluita, la promotora Golf Platja de Muro SA preveu iniciar les obres de construcció del macroprojecte del futur golf de Son Bosc, al terme de Muro, aquest mes de setembre. Un dels promotors, Guillem Mercadal, va dir ahir que "es començaran les actuacions per posar en marxa la construcció del golf de manera immediata". De fet, la promotora disposa de totes les llicències per iniciar les intervencions, a excepció del pagament d'una taxa necessària per poder executar les obres a una finca rural. Mercadal va assegurar que, "una vegada s'aboni la taxa a l'Ajuntament de Muro, encetarem les actuacions amb la delimitació i tancament de la zona on es construirà el golf perquè no s'hi pugui tenir accés".
Guillem Mercadal va afegir que "es tracta d'un projecte complex que consta de moltes fases", per la qual cosa calculà que el futur golf de Son Bosc no estarà llest fins passats uns 18 mesos o, fins i tot, dos anys. El representant dels promotors va manifestar que "abans de sembrar la gespa s'han d'haver enllestit totes les fases del camp de golf i després s'ha d'esperar que l'herba arreli bé per poder iniciar-hi l'activitat. A més, hi haurà èpoques en què la construcció del projecte s'haurà d'aturar, com per exemple durant les èpoques de reproducció de l'abellerol".
Adaptació
Un altre tema pendent per a la construcció del golf és l'adaptació del projecte al Pla de conservació de l'orquídia de prat. En aquest sentit, Guillem Mercadal va puntualitzar que "s'ha de cercar una nova ubicació per al forat número vuit perquè el camp disposi dels 18 necessaris". Aquesta adaptació s'haurà de presentar a la Conselleria de Medi Ambient del Govern que donarà el vistiplau i la seva conformitat al projecte una vegada hagi verificat que la construcció no afecta la població d'orquídia de prat que es troba als terrenys de Son Bosc i que és una de les més importants d'Europa. L'adaptació al Pla de conservació de l'orquídia de prat suposa la supressió de 6.000 metres quadrats del futur golf, tot i que des de la promotora no veuen cap problema per reubicar aquest forat.
Cronologia d'un projecte que no agrada a tothom
El municipi de Muro sentí a parlar del projecte del camp de golf ara fa deu anys. El mes de setembre de 1998, l'entitat promotora Golf Platja de Muro començà a tramitar davant l'Ajuntament de Muro i el Consell de Mallorca l'interès general per construir un golf als terrenys de Son Bosc, que fou denegat per la Comissió balear de Medi Ambient un any després. El mes de març de l'any 2003, el Govern del Pacte de progrés, presidit per Francesc Antich, incorporà els terrenys de Son Bosc al Parc Natural de l'Albufera, tot i que a l'any 2004 el Govern presidit pel popular Jaume Matas anul·là el decret que incorporava Son Bosc dins l'àrea de l'Albufera. Des de l'any 2004 fins a l'any passat, el projecte del golf i els seus promotors van fent passes per poder iniciar-ne les obres i aconseguir enllestir tots els documents necessaris, malgrat que no fou fins al mes de març de l'any passat quan esclatà la polèmica que ha envoltat aquest projecte.
Repercussions
El projecte del camp de golf de Son Bosc fou el causant de la ruptura del pacte de govern entre UM i PSOE-Entesa durant el mes de març de l'any 2008 després que UM aprovés, gràcies al suport de PP-CDM a l'oposició, la concessió de la llicència d'obra del camp de golf. Posteriorment, UM i CDM-PP firmaren un pacte de govern i actualment el portaveu de la coalició conservadora, Martí Fornés, és el batle de la localitat. A més del PSOE-Entesa, el futur golf també ha tingut el rebuig del grup ecologista GOB, el PSM i el grup del PSOE del Consell, que intentaren aturar-ne les llicències.
dBalears (3-IX-09)
　
Guillem Frontera: En decisions d'aquesta naturalesa es manifesta la desorientació i la desorganització d'un govern que ha perdut el nord de les seves promeses i el contacte amb les sensibilitats que li permeten governar. La seva incapacitat per invertir la dinàmica de consum/destrucció de territori ens és presentada com a mostra d'un pragmatisme que allunyaria aquest govern de l'aventurisme (???) de l'anterior Pacte de Progrés. Fa la impressió que alguns membres conspicus de l'actual executiu han arribat a creure's i a interioritzar la imatge que d'aquell govern de progrés ha volgut fixar la dreta en la memòria de la gent. I que, per tant, actuen ara amb ‘pragmatisme’ -quines misèries, deu meu, quina tristor. Sempre tendran qui expliqui ‘en positiu’ les seves desercions -si és menester, amb una agressivitat rabiosa. Fins i tot n'hi ha que insinuen interessos bords en l'actitud d'aquells que se situen en línia per a la defensa del territori. S'ha suggerit que defensar el territori és fer el joc als constructors. Això vol dir que s'ha entrat en un període de complicitats tèrboles, que en aquest país només s'havien detectat en els anys més negres de govern Matas. No estranya que el desencant ara transiti sense obstacles tots els territoris per on havia arrelat la bona fe. (Guillem Frontera - Diari de Balears)
Els errors de Jaume Carbonero
Els errors i desastres del conseller d´Habitatge, Jaume Carbonero, provant que el govern aprovi una Llei de l´Habitatge que permeti edificar en sòl rústic torna, com en l´anterior Pacte de Progrés, posar en perill l´executiu progressista i les perspectives electorals de les forces d´esquerra a les Illes.
Una mesura que vol ser presentada com a "avançada política social" però que és fortament criticada pel GOB i amplis sectors del Bloc i forces d´esquerra que donen suport a l´actual Pacte de governabilitat. La destrucció de més sòl rústic en la coneguda línia de consum il·limitat de recursos i territori que seguia el PP fins ara mateix, és inadmissible i ningú creu en els "efectes col·laterals positius" de la llei proposada. Molt encertadament, el Bloc i el GOB han ofert altres possibilitats i parlen de la rehabilitació de pisos antics i de no augmentar els creixements previstos a les directrius d´ordenació del territori. Miquel Àngel Llauger ja havia dit que la destrucció de sòl rústic havia de ser el "darrer recurs" per a promocionar la construcció de cases a baix preu. El Bloc, que ha posat i posa emperòs al projecte del conflictiu conseller, insisteix en la rehabilitació d´habitatges ja construïts i per impulsar la sortida al mercat de pisos que estan buits. Tot abans que continuar amb la política depredadora del PP que vol continuar Jaume Carbonero.
Però els continuats errors de Carbonero posant sempre en una difícil situació les forces progressistes illenques, l´autoritarisme demostrat en l´anterior Pacte de Progrés, la manca de la més mínima autocrítica, la persistència en els errors, fan que Jaume Carbonero sigui sempre un problema que posa en perill tots els esforços dels sectors que donam suport crític al govern.
Fem una mica d´història. Fa uns anys Jaume Carbonero, fent costat als sectors més reaccionaris del neoestalinisme illenc i afins –Antoni M. Thomàs, Gabriel Sevilla, Alberto Saoner, Bernat Riutord, Ignasi Ribas, Gustavo Catalán, José Mª Carbonero, Salvador Bastida...--, signava pamflets plens de calúmnies i tergiversacions contra aquells que volíem per servar la memòria històrica de l´esquerra revolucionària de les Illes. Encegat pel dogmatisme i el sectarisme, Jaume Carbonero s´atrevia a dir, i ho signava sense cap mena de vergonya, que els partits comunistes i de l´esquerra revolucionària que no eren de tendència carrillista "feien el joc al franquisme policíac". Quina podridura i quina manca d´ètica! Una vergonya, tot plegat, aquestes falses afirmacions. I tot era per embrutar la memòria de lluita per la llibertat de centenars i centenars d´antifeixistes que no tenien res a veure amb el neoestalinisme carrillista i que havien lluitant contra Franco en la LCR, l´OEC, el PTE, BR, MCI, el POR o qualsevol grup alternatiu republicà conseqüent, independentista o de simple tendència cristiana anticapitalista.
Aquest tèrbol personatge capaç de signat públicament aquestes mentides i brutors inclassificables va contribuir a la derrota del primer Pacte de Progrés a conseqüència dels seus nombrosos errors quan era al capdavant de la Direcció general de d´Habitatge.
Cap a l´any 2001 Jaume Carbonero va fer dimitir de forma inexplicable la directora de l´Institut Balear de l´Habitatge d´Eivissa (IBAVI), l´eficient funcionària Margalida Lliteras. Record les manifestacions de suport a Margalida Lliteras, les cartes de suport de prop de quatre-centes persones agraïdes per la tasca feta per la funcionària cessada per Carbonero. Recordem, per a valorar el cost dels errors de Carbonero, que a Eivissa les forces progressistes podien perdre les eleccions per pocs vots, La prepotència i els errors de Jaume Carbonero posaven en perill tot el que tan costosament ens havia costat mantenir amb el nostre suport crític al Pacte de Progrés. Ho vaig escriure en nombrosos articles advertint el president Antich el perill que significava el manteniment d´un home capaç de cometre tantes bestieses polítiques. Tothom sabia que, a Eivissa i Formentera un diputat pot sortir només amb una diferència de vuitanta vots. Tots ens demanàvem els motius de la fatal persistència en llocs de direcció d´un personatge que, objectivament, volgués o no, feia el joc a la dreta. Vist el perill que s´apropava, nombroses personalitats feren sentir la veu per tal de fer entendre al president Antich els errors de Jaume Carbonero: hi hagué intervencions de Pilar Costa, de Xisco Tarrés, de Joan Buades, de centenars i centenars de veïns de les barriades de Cas Serres, Santa Margalida, Can Mises, indicant el perill que per al progressisme illenc significava l´actitud infantil i mancada de visió política de Jaume Carbonero.
Ara ens tornam a trobar amb un problema semblant o pitjor, un de nou creat altra volta per Jaume Carbonero. El GOB ja ha advertit al govern que aquest projecte podria significar la construcció de cinc mil habitatges nous en sòl rústic, amb un augment de prop de cinc centes hectàrees respecte a les previstes pel Pla Territorial de Mallorca. Macià Blázquez demana a les autoritats progressistes que reflexionin en el sentit que mai un govern progressista pot ser còmplice de la destrucció de més territori. Continuar amb la política summament destructiva de recursos i territori que inicià el PP no té sentit, i a part de crear confusió entre l´electorat progressista, farà augmentar el desencís i contribuirà a portar més i més gent cap a l´abstenció. Tribuna Mallorca, fent-se ressò del rebuig públic del degà del Col·legi d´Arquitectes a la proposta de Carbonero, deia: "El Col·legi d´Arquitectes s´afegeix d´aquesta manera als posicionaments del Bloc, del GOB i del PP (en aquest cas, marcadament oportunista). Carbonero encara és a temps de rectificar una mesura que posa en perill el model econòmic i paisatgístic mallorquí".
Guillem Frontera encertava a les totes quan deia en un recent article, tot parlant precisament d´aquesta nova destrucció del nostre territori i de la proposta de Carbonero: "En decisions d'aquesta naturalesa es manifesta la desorientació i la desorganització d'un govern que ha perdut el nord de les seves promeses i el contacte amb les sensibilitats que li permeten governar. La seva incapacitat per invertir la dinàmica de consum/destrucció de territori ens és presentada com a mostra d'un pragmatisme que allunyaria aquest govern de l'aventurisme (???) de l'anterior Pacte de Progrés. Fa la impressió que alguns membres conspicus de l'actual executiu han arribat a creure's i a interioritzar la imatge que d'aquell govern de progrés ha volgut fixar la dreta en la memòria de la gent. I que, per tant, actuen ara amb ‘pragmatisme’ -quines misèries, deu meu, quina tristor. Sempre tendran qui expliqui ‘en positiu’ les seves desercions -si és menester, amb una agressivitat rabiosa. Fins i tot n'hi ha que insinuen interessos bords en l'actitud d'aquells que se situen en línia per a la defensa del territori. S'ha suggerit que defensar el territori és fer el joc als constructors. Això vol dir que s'ha entrat en un període de complicitats tèrboles, que en aquest país només s'havien detectat en els anys més negres de govern Matas. No estranya que el desencant ara transiti sense obstacles tots els territoris per on havia arrelat la bona fe".