domingo, 12 de diciembre de 2010

Jaume Carbonero enfonsarà novament el Pacte de Progrés

Jaume Carbonero enfonsarà novament el Pacte de Progrés

La Conselleria d'Habitatge, dirigida per Jaume Carbonero, impedeix que Cort pugui rebre fins a nou milions d'euros en ajudes estatals per a Corea. L'Ajuntament voldria que la zona fos declarada Àrea de Renovació Urbana (ARU), de manera que pogués optar als doblers de Madrid, però un decret promulgat per Carbonero bloqueja que hi pugui optar. Fa més d'un any i mig -fins i tot abans que s'aprovàs el decret-, el Consistori va fer una al·legació per canviar-lo, però la modificació encara no s'ha fet. (Enric Borràs)

Carbonero bloqueja fins a nou milions en ajudes per rehabilitar Corea

Fa un any i mig que el Govern té pendent canviar un decret per permetre que la zona sigui declarada Àrea de Renovació Urbana i rebi subvencions de l’Estat
E. Borràs 12/12/2010


La Conselleria d'Habitatge, dirigida per Jaume Carbonero, impedeix que Cort pugui rebre fins a nou milions d'euros en ajudes estatals per a Corea. L'Ajuntament voldria que la zona fos declarada Àrea de Renovació Urbana (ARU), de manera que pogués optar als doblers de Madrid, però un decret promulgat per Carbonero bloqueja que hi pugui optar. Fa més d'un any i mig -fins i tot abans que s'aprovàs el decret-, el Consistori va fer una al·legació per canviar-lo, però la modificació encara no s'ha fet.
Segons fonts oficials de la Conselleria d'Habitatge, el canvi continua pendent perquè és "molt complicat i molt tècnic", però "fa temps que s'hi treballa" i en cap cas no s'ha descartat. Aquest diari ha intentat aconseguir una reacció de la regidora d'Habitatge de Palma, Magdalena Palou, però no ha volgut fer cap declaració. Amb tot, fonts municipals que han preferit no identificar-se diuen que allò que passa és que no es vol arreglar el problema, que no hi ha "voluntat ferma" de resoldre'l. De fet, reconeixen que sí, que un canvi d'aquesta mena és lent de tramitar, però que no té sentit que es torbi més de sis o vuit mesos. El decret es va aprovar el juny de l'any passat, però a més Cort va demanar-ne la modificació mentre encara s'estava enllestint, el març del 2009. D'això ja en fa 21 mesos.
A l'Ajuntament de Palma temen que s'està acabant el temps per optar a les ajudes del Pla estatal de l'habitatge. Preveuen que l'Executiu de José Luis Rodríguez Zapatero aviat retallarà el pla i llavors serà impossible aconseguir els doblers. A més, si bé d'entrada consideren que els hauria estat fàcil aconseguir els doblers, ara, amb les retallades que ja s'han fet, creuen que els seria difícil aconseguir el suport estatal. Les ajudes de Madrid, que podrien arribar als nou milions d'euros, permetrien accelerar tot el procés de rehabilitació de la zona de Corea, al Camp Redó, un dels principals focus de pobresa de Palma. Farien més fàcil que l'Ajuntament aplicàs el projecte de reforma, perquè la crisi fa que tingui dificultats per obtenir el finançament necessari. Però els doblers de l'Estat fins i tot també podrien abaratir allò que han de pagar els propietaris per a la rehabilitació. Segons les condicions econòmiques dels habitants de cada pis, n'hi ha als quals se'ls subvenciona tot el cost, a d'altres se'ls en paga la meitat i uns altres s'ho han de pagar tot. Els dos darrrers grups es podrien veure beneficiats pels diners de Madrid.
El decret 32/2009 -que regula les ajudes per afavorir l'accés a l'habitatge- diu que els pisos protegits han de tenir, com a mínim, 45 metres quadrats de superfície útil. Segons la normativa estatal, n'hi ha prou amb 30 metres quadrats, però la regulació balear és més estricta per evitar que es construeixin pisos que es consideren massa petits per viure-hi. Aquesta condició, que a priori hauria de ser positiva, és la que impossibilita que es pugui declarar ARU la zona de Corea i que pugui optar a rebre les ajudes corresponents de l'Estat. I és que aproximadament un terç dels pisos que s'han de rehabilitar tenen devers 30 metres quadrats. Per poder declarar ARU una zona, cal que tots els pisos afectats passin a ser pisos protegits, però els habitatges que tenen menys de 45 metres quadrats no ho poden ser, a les Illes Balears.
Com que els habitatges d'una ARU es rehabiliten amb doblers públics, l'Administració evita la especulació amb una sèrie clàusules que impedeixen, per exemple, que aquests pisos es puguin vendre fins que no hagin passat una sèrie d'anys. Aquestes clàusules són les que els converteixen en pisos protegits. Doncs bé, el canvi que proposa Cort és per fer que es puguin protegir els pisos construïts abans del decret en qüestió, fet que permetria rehabilitar habitatges antics amb doblers públics. Si no es vol triar aquest camí, el Consistori proposa que es faci una modificació perquè el cas de Corea consti com una excepció i no s'hi apliqui el mínim de 45 metres quadrats exigits. Sigui com sigui, el canvi que vol l'Ajuntament no afectaria els pisos de nova construcció.
Diari de Balears (dBalears)

El Bloc exigirá un mayor debate para poder construir VPO en suelo rústico
Enmendará en el Parlament la ley de Vivienda y no dejará crecer más de lo que se ha desclasificado
MATEU FERRER. PALMA.


Pese a ser socio del Govern y haber apoyado el viernes pasado el proyecto de ley de actuaciones urgentes para la obtención de suelo destinado a la construcción de viviendas asequibles, el Bloc no quiere ser ajeno al debate protagonizado por el GOB y el PP, que rechazan que se pueda edificar en suelo rústico con dicha finalidad.
Es por ello que desde la coalición ya preparan enmiendas para presentar durante el trámite parlamentario que aprobará definitivamente la ley, y se muestran abiertos a pactarlas con el resto del Govern e incluso con el propio PP, aunque de no alcanzar el acuerdo, las presentarán en solitario.
Con esta medida pretenden ´blindar´ al máximo la futura ley de Vivienda, impulsada por el conseller socialista Jaume Carbonero, de modo que "para obtener suelo para pisos de protección oficial (VPO) se potencie antes los edificios existentes, luego los solares urbanos, y finalmente los urbanizables", señalan fuentes del Bloc. Si esto no bastara para los 5.000 VPO que el Govern quiere levantar en esta legislatura, "hablaríamos de reclasificar los terrenos rústicos", apuntan las citadas fuentes, añadiendo que el PSOE ya conoce sus intenciones.
El principal objetivo del Bloc es forzar un mayor debate para que la posibilidad de construir en las llamadas áreas de transición de crecimiento -suelo rústico colindante al urbano por donde el Plan Territorial de Mallorca (PTM) permite crecer a los municipios- "quede claro que será el último recurso", apuntan desde la coalición. El mismo celo se exigirá para acometer modificaciones del PTM.
Asimismo, los nacionalistas-progresistas serán muy escrupulosos en el caso de Palma, pues la futura ley de Vivienda la exonera de cumplir los límites de crecimiento establecidos por el Plan Territorial: "La construcción de más pisos en Palma tiene que limitarse a números razonables, que haya una excepción con la capital no debe significar cambiar el PTM sin más, en todo caso será la última solución", advierten desde la coalición.
El Bloc también se muestra rotundo en que "no permitirá" que el número de hectáreas globales que se reclasifiquen en Mallorca para nuevas VPO supere el centenar, aproximadamente, que será desclasificado con la ley de Protección territorial -"lo contrario no tendría sentido", resumen-. El socio del Govern también es reacio a construir en el litoral.
Con todo, el Bloc se apresura a "centrar" el debate recordando que las áreas de transición "las fija el propio Plan Territorial para que los municipios puedan crecer en un futuro sobre el suelo rústico, el Govern no se ha inventado nada ni hay que sacar las cosas de contexto", en clara alusión al PP.
Diario de Mallorca (24-XII-07)

Guillem Frontera: En decisions d'aquesta naturalesa es manifesta la desorientació i la desorganització d'un govern que ha perdut el nord de les seves promeses i el contacte amb les sensibilitats que li permeten governar. La seva incapacitat per invertir la dinàmica de consum/destrucció de territori ens és presentada com a mostra d'un pragmatisme que allunyaria aquest govern de l'aventurisme (???) de l'anterior Pacte de Progrés. Fa la impressió que alguns membres conspicus de l'actual executiu han arribat a creure's i a interioritzar la imatge que d'aquell govern de progrés ha volgut fixar la dreta en la memòria de la gent. I que, per tant, actuen ara amb ‘pragmatisme’ -quines misèries, deu meu, quina tristor. Sempre tendran qui expliqui ‘en positiu’ les seves desercions -si és menester, amb una agressivitat rabiosa. Fins i tot n'hi ha que insinuen interessos bords en l'actitud d'aquells que se situen en línia per a la defensa del territori. S'ha suggerit que defensar el territori és fer el joc als constructors. Això vol dir que s'ha entrat en un període de complicitats tèrboles, que en aquest país només s'havien detectat en els anys més negres de govern Matas. No estranya que el desencant ara transiti sense obstacles tots els territoris per on havia arrelat la bona fe. (Guillem Frontera - Diari de Balears)

Els errors de Jaume Carbonero




Els errors i desastres del conseller d´Habitatge, Jaume Carbonero, provant que el govern aprovi una Llei de l´Habitatge que permeti edificar en sòl rústic torna, com en l´anterior Pacte de Progrés, posar en perill l´executiu progressista i les perspectives electorals de les forces d´esquerra a les Illes.
Una mesura que vol ser presentada com a “avançada política social” però que és fortament criticada pel GOB i amplis sectors del Bloc i forces d´esquerra que donen suport a l´actual Pacte de governabilitat. La destrucció de més sòl rústic en la coneguda línia de consum il·limitat de recursos i territori que seguia el PP fins ara mateix, és inadmissible i ningú creu en els “efectes col·laterals positius” de la llei proposada. Molt encertadament, el Bloc i el GOB han ofert altres possibilitats i parlen de la rehabilitació de pisos antics i de no augmentar els creixements previstos a les directrius d´ordenació del territori. Miquel Àngel Llauger ja havia dit que la destrucció de sòl rústic havia de ser el “darrer recurs” per a promocionar la construcció de cases a baix preu. El Bloc, que ha posat i posa emperòs al projecte del conflictiu conseller, insisteix en la rehabilitació d´habitatges ja construïts i per impulsar la sortida al mercat de pisos que estan buits. Tot abans que continuar amb la política depredadora del PP que vol continuar Jaume Carbonero.
Però els continuats errors de Carbonero posant sempre en una difícil situació les forces progressistes illenques, l´autoritarisme demostrat en l´anterior Pacte de Progrés, la manca de la més mínima autocrítica, la persistència en els errors, fan que Jaume Carbonero sigui sempre un problema que posa en perill tots els esforços dels sectors que donam suport crític al govern.
Fem una mica d´història. Fa uns anys Jaume Carbonero, fent costat als sectors més reaccionaris del neoestalinisme illenc i afins –Antoni M. Thomàs, Gabriel Sevilla, Alberto Saoner, Bernat Riutord, Ignasi Ribas, Gustavo Catalán, José Mª Carbonero, Salvador Bastida...--, signava pamflets plens de calúmnies i tergiversacions contra aquells que volíem per servar la memòria històrica de l´esquerra revolucionària de les Illes. Encegat pel dogmatisme i el sectarisme, Jaume Carbonero suggeria, i ho signava sense cap mena de vergonya, que els partits comunistes i de l´esquerra revolucionària que no eren de tendència carrillista “feien el joc al franquisme policíac”. Quina podridura i quina manca d´ètica! Una vergonya, tot plegat, aquestes falses afirmacions. I tot era per embrutar la memòria de lluita per la llibertat de centenars i centenars d´antifeixistes que no tenien res a veure amb el neoestalinisme carrillista i que havien lluitant contra Franco en la LCR, l´OEC, el PTE, BR, MCI, el POR o qualsevol grup alternatiu republicà conseqüent, independentista o de simple tendència cristiana anticapitalista.
Aquest tèrbol personatge capaç de signat públicament aquestes mentides i brutors inclassificables va contribuir a la derrota del primer Pacte de Progrés a conseqüència dels seus nombrosos errors quan era al capdavant de la Direcció general de d´Habitatge.
Cap a l´any 2001 Jaume Carbonero va fer dimitir de forma inexplicable la directora de l´Institut Balear de l´Habitatge d´Eivissa (IBAVI), l´eficient funcionària Margalida Lliteras. Record les manifestacions de suport a Margalida Lliteras, les cartes de suport de prop de quatre-centes persones agraïdes per la tasca feta per la funcionària cessada per Carbonero. Recordem, per a valorar el cost dels errors de Carbonero, que a Eivissa les forces progressistes podien perdre les eleccions per pocs vots, La prepotència i els errors de Jaume Carbonero posaven en perill tot el que tan costosament ens havia costat mantenir amb el nostre suport crític al Pacte de Progrés. Ho vaig escriure en nombrosos articles advertint el president Antich el perill que significava el manteniment d´un home capaç de cometre tantes bestieses polítiques. Tothom sabia que, a Eivissa i Formentera un diputat pot sortir només amb una diferència de vuitanta vots. Tots ens demanàvem els motius de la fatal persistència en llocs de direcció d´un personatge que, objectivament, volgués o no, feia el joc a la dreta. Vist el perill que s´apropava, nombroses personalitats feren sentir la veu per tal de fer entendre al president Antich els errors de Jaume Carbonero: hi hagué intervencions de Pilar Costa, de Xisco Tarrés, de Joan Buades, de centenars i centenars de veïns de les barriades de Cas Serres, Santa Margalida, Can Mises, indicant el perill que per al progressisme illenc significava l´actitud infantil i mancada de visió política de Jaume Carbonero.
Ara ens tornam a trobar amb un problema semblant o pitjor, un de nou creat altra volta per Jaume Carbonero. El GOB ja ha advertit al govern que aquest projecte podria significar la construcció de cinc mil habitatges nous en sòl rústic, amb un augment de prop de cinc centes hectàrees respecte a les previstes pel Pla Territorial de Mallorca. Macià Blázquez demana a les autoritats progressistes que reflexionin en el sentit que mai un govern progressista pot ser còmplice de la destrucció de més territori. Continuar amb la política summament destructiva de recursos i territori que inicià el PP no té sentit, i a part de crear confusió entre l´electorat progressista, farà augmentar el desencís i contribuirà a portar més i més gent cap a l´abstenció. Tribuna Mallorca, fent-se ressò del rebuig públic del degà del Col·legi d´Arquitectes a la proposta de Carbonero, deia: “El Col·legi d´Arquitectes s´afegeix d´aquesta manera als posicionaments del Bloc, del GOB i del PP (en aquest cas, marcadament oportunista). Carbonero encara és a temps de rectificar una mesura que posa en perill el model econòmic i paisatgístic mallorquí”.
Guillem Frontera encertava a les totes quan deia en un recent article, tot parlant precisament d´aquesta nova destrucció del nostre territori i de la proposta de Carbonero: “En decisions d'aquesta naturalesa es manifesta la desorientació i la desorganització d'un govern que ha perdut el nord de les seves promeses i el contacte amb les sensibilitats que li permeten governar. La seva incapacitat per invertir la dinàmica de consum/destrucció de territori ens és presentada com a mostra d'un pragmatisme que allunyaria aquest govern de l'aventurisme (???) de l'anterior Pacte de Progrés. Fa la impressió que alguns membres conspicus de l'actual executiu han arribat a creure's i a interioritzar la imatge que d'aquell govern de progrés ha volgut fixar la dreta en la memòria de la gent. I que, per tant, actuen ara amb ‘pragmatisme’ -quines misèries, deu meu, quina tristor. Sempre tendran qui expliqui ‘en positiu’ les seves desercions -si és menester, amb una agressivitat rabiosa. Fins i tot n'hi ha que insinuen interessos bords en l'actitud d'aquells que se situen en línia per a la defensa del territori. S'ha suggerit que defensar el territori és fer el joc als constructors. Això vol dir que s'ha entrat en un període de complicitats tèrboles, que en aquest país només s'havien detectat en els anys més negres de govern Matas. No estranya que el desencant ara transiti sense obstacles tots els territoris per on havia arrelat la bona fe”.
Miquel López Crespí
Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)
Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí
Memòria històrica del primer Pacte de Progrés

No hay comentarios: